Sinposis

La forma es la voz con la que el ensayista dirige sus preguntas a la vida. La forma del ensayo, aún tenía que recorrer el camino hacia la independencia trazado ya por la poesía. En ese camino, debería hacerse cargo de la duplicidad de vivencias entre la vida y la vida , entre la imagen y la significación, entre el alma y las formas, una duplicidad que impedía continuamente que hubiera destino en los escritos de los ensayistas. Si el problema del destino ha determinado siempre el problema de la forma, los ensayos de El alma y las formas debían ser irónicos: el ensayista se refiere a las cuestiones más importantes de la vida desde la superficie, alejado de las profundidades de las que habla. El ensayista rechaza sus propias esperanzas de haber llegado alguna vez a lo último: «El ensayo crea por sí mismo los presupuestos de la fuerza de convicción y de la validez de lo que ha visto.»La forma és la veu amb la que l'assagista dirigeix les seues preguntes a la vida. La forma de l'assaig, encara havia de recórrer el camí cap a la independència traçat ja per la poesia. En aquest camí, hauria de fer-se càrrec de la duplicitat de vivències entre la vida i la vida , entre la imatge i la significació, entre l'ànima i les formes, una duplicitat que impedia contínuament que hi haguera destinació en els escrits dels assagistes. Si el problema de la destinació ha determinat sempre el problema de la forma, els assajos d El alma y las formas havien de ser irònics: l'assagista es refereix a les qüestions més importants de la vida des de la superfície, allunyat de les profunditats de les que parla. L'assagista rebutja les seues pròpies esperances d'haver arribat alguna vegada a l'últim: «L'assaig crea per si mateix els pressupostos del poder de convicció i de la validesa del que ha vist.»